Autor: Selbymari. Es un monumento que me parece muy regio . siempre que lo veo me impresiona.
dijous, 22 d’octubre del 2015
dijous, 23 d’octubre del 2014
La iglesia de Torrecilla
_(1)(1).jpg)
pero ahora casi no hay nadie
Fundacion Gimenez Diaz
Autor:Cayetáno Enríque
dimarts, 21 d’octubre del 2014
dimarts, 10 de desembre del 2013
Un bon curs
Gràcies Sabela!
Tenint en conpteque el curs s'acabarà aviat, voldria fer,si m'ho permeteu,un aclarimen, millor dit, un reconaixement. Felicitar la direcció del CFA Palau de Mar per la gran troballa i fitxatge de la nostra professora. Pensareu que sóc una pilota i li vull fer una ensabonada;penseu el que vulgueu, és la vostra elecció,tant me fa, i estic segura que tots els meus companys també em fan suport.
Impressionant com coneix el tarannà de cadascun de nosaltres. Quan diem coses que no toquen, fem preguntes que confonen o no van bé en aquell moment, ens enrotllem amb un tema que despista la clase,etc.. doncs bé, ella sempre ho capgira, i amb molta subtilesa ens respon d'una manera que mai ens fa sentir malament, i fent veure que la nostra pregunta és adient i que a més va molt bé per a la classe- potser és així-, amb una paciència i una mà esquerra digna d'un "Màster en psicologia",i sempre sense perdre el somriure. Pot ser que sigui genètic o el cúmul de l'experiencia? O potser són les dues coses juntes?
En qualsevol cas, que tenim molta sort, a part dels coneixement de la llengua, almenys en el meu cas, que mai havia fet una classe de català,ara començo a veure la llum, però encara em falta molt per arribar al cel.
Veieu, companys, com també hi ha coses bones en aquests temps complicats? És clar que em permetin publicar aquest article.I recordant aquella frase coneguda: "Perdoneu,però ho havia de dir."
dimarts, 19 de novembre del 2013
Unes vacances profitoses
Ja feia uns quants anys que havia acabat la guerra civil i Espanya s'anava refent de mica en mica. Hi havia feina, s'havia de restaurar tot allò que la lluita havia destruït. La gent comen-çava a respirar, a viure, encara que amb molta por, perquè s'havia establert una dictadura que perseguia i reprimia greu-ment tot aquell que no era adepte a la seva doctrina.
La Gemma, que havia nascut a Barcelona, era una nena de nou anys, filla d'una família benes-tant, aliena a tot allò que succeïa fora del seu entorn familiar, era feliç. Ella vivia en una ciutat gran, bonica, de carrers ben il·luminats a les nits, els terres empedrats i les voreres amples; els cotxes anaven amunt i avall i la gent disposava de tramvies per arribar d'un lloc a l'altre de la ciutat.
Els pares de la Gemma anaven comprant els petits electrodo-mèstics que els feien la vida més còmoda. Quasi totes les cases ja tenien aparell de ràdio per estar ben informats dels nous esde-veniments. Per la ràdio, els diu-menges retransmetien els partits de futbol, però a la Gemma el que més l’agradava era escoltar, cada tarda en tornar de l'escola, un conte mentre berenava.
L' habitació de la nena era plena de joguines: nines amb els ves-tidets que els hi posava i els hi treia; així mateix, s'entretenia provant, a la seva manera, de fer-ne de nous. Tenia una cuina plena de fireta i jugava fent el menjar per a les nines; també tenia el joc del parxís, de l'oca i d’altres jocs.
Cada matí sa mare la despertava amb un petó, i després d'una es-tona, quan veia que no es lleva-va, tornava a cridar-la, una i dues vegades, afanyant-la perquè no fes tard al col·legi.
A l'escola hi anava molt contenta, tenia bones mestres i compa-nyes. Primer, va aprendre a llegir i escriure, i a mesura que anava creixent aprenia tot allò que corresponia a la seva edat.
Tots els estius els passava a pagès. El que va conèixer allí era
La Gemma, que havia nascut a Barcelona, era una nena de nou anys, filla d'una família benes-tant, aliena a tot allò que succeïa fora del seu entorn familiar, era feliç. Ella vivia en una ciutat gran, bonica, de carrers ben il·luminats a les nits, els terres empedrats i les voreres amples; els cotxes anaven amunt i avall i la gent disposava de tramvies per arribar d'un lloc a l'altre de la ciutat.
Els pares de la Gemma anaven comprant els petits electrodo-mèstics que els feien la vida més còmoda. Quasi totes les cases ja tenien aparell de ràdio per estar ben informats dels nous esde-veniments. Per la ràdio, els diu-menges retransmetien els partits de futbol, però a la Gemma el que més l’agradava era escoltar, cada tarda en tornar de l'escola, un conte mentre berenava.
L' habitació de la nena era plena de joguines: nines amb els ves-tidets que els hi posava i els hi treia; així mateix, s'entretenia provant, a la seva manera, de fer-ne de nous. Tenia una cuina plena de fireta i jugava fent el menjar per a les nines; també tenia el joc del parxís, de l'oca i d’altres jocs.
Cada matí sa mare la despertava amb un petó, i després d'una es-tona, quan veia que no es lleva-va, tornava a cridar-la, una i dues vegades, afanyant-la perquè no fes tard al col·legi.
A l'escola hi anava molt contenta, tenia bones mestres i compa-nyes. Primer, va aprendre a llegir i escriure, i a mesura que anava creixent aprenia tot allò que corresponia a la seva edat.
Tots els estius els passava a pagès. El que va conèixer allí era
dimecres, 6 de novembre del 2013
dissabte, 2 de novembre del 2013
Práctiques blogs
Mides 120 x 90
Aquesta obra esta realitzada en técniques mixtes. Es un trevall que vaig fer per homenatjar a Salvador Espriu en el seu centenari. Continuo estidiant pintura a'escola de la dona de la diputació de Barcelona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)