Ja feia uns quants anys que havia acabat la guerra civil i Espanya s'anava refent de mica en mica. Hi havia feina, s'havia de restaurar tot allò que la lluita havia destruït. La gent comen-çava a respirar, a viure, encara que amb molta por, perquè s'havia establert una dictadura que perseguia i reprimia greu-ment tot aquell que no era adepte a la seva doctrina.
La Gemma, que havia nascut a Barcelona, era una nena de nou anys, filla d'una família benes-tant, aliena a tot allò que succeïa fora del seu entorn familiar, era feliç. Ella vivia en una ciutat gran, bonica, de carrers ben il·luminats a les nits, els terres empedrats i les voreres amples; els cotxes anaven amunt i avall i la gent disposava de tramvies per arribar d'un lloc a l'altre de la ciutat.
Els pares de la Gemma anaven comprant els petits electrodo-mèstics que els feien la vida més còmoda. Quasi totes les cases ja tenien aparell de ràdio per estar ben informats dels nous esde-veniments. Per la ràdio, els diu-menges retransmetien els partits de futbol, però a la Gemma el que més l’agradava era escoltar, cada tarda en tornar de l'escola, un conte mentre berenava.
L' habitació de la nena era plena de joguines: nines amb els ves-tidets que els hi posava i els hi treia; així mateix, s'entretenia provant, a la seva manera, de fer-ne de nous. Tenia una cuina plena de fireta i jugava fent el menjar per a les nines; també tenia el joc del parxís, de l'oca i d’altres jocs.
Cada matí sa mare la despertava amb un petó, i després d'una es-tona, quan veia que no es lleva-va, tornava a cridar-la, una i dues vegades, afanyant-la perquè no fes tard al col·legi.
A l'escola hi anava molt contenta, tenia bones mestres i compa-nyes. Primer, va aprendre a llegir i escriure, i a mesura que anava creixent aprenia tot allò que corresponia a la seva edat.
Tots els estius els passava a pagès. El que va conèixer allí era
La Gemma, que havia nascut a Barcelona, era una nena de nou anys, filla d'una família benes-tant, aliena a tot allò que succeïa fora del seu entorn familiar, era feliç. Ella vivia en una ciutat gran, bonica, de carrers ben il·luminats a les nits, els terres empedrats i les voreres amples; els cotxes anaven amunt i avall i la gent disposava de tramvies per arribar d'un lloc a l'altre de la ciutat.
Els pares de la Gemma anaven comprant els petits electrodo-mèstics que els feien la vida més còmoda. Quasi totes les cases ja tenien aparell de ràdio per estar ben informats dels nous esde-veniments. Per la ràdio, els diu-menges retransmetien els partits de futbol, però a la Gemma el que més l’agradava era escoltar, cada tarda en tornar de l'escola, un conte mentre berenava.
L' habitació de la nena era plena de joguines: nines amb els ves-tidets que els hi posava i els hi treia; així mateix, s'entretenia provant, a la seva manera, de fer-ne de nous. Tenia una cuina plena de fireta i jugava fent el menjar per a les nines; també tenia el joc del parxís, de l'oca i d’altres jocs.
Cada matí sa mare la despertava amb un petó, i després d'una es-tona, quan veia que no es lleva-va, tornava a cridar-la, una i dues vegades, afanyant-la perquè no fes tard al col·legi.
A l'escola hi anava molt contenta, tenia bones mestres i compa-nyes. Primer, va aprendre a llegir i escriure, i a mesura que anava creixent aprenia tot allò que corresponia a la seva edat.
Tots els estius els passava a pagès. El que va conèixer allí era
